Sota el títol Al-Azraq. El malson de Jaume I, l’il·lustrador alcoià Daniel Olmo i l’escriptor beniarresí Just I. Sellés presenten una acuradíssima adaptació gràfica de la novel·la històrica Al-Azraq el Blau. Crònica de la conquesta de la Muntanya. Han sigut vora tres anys d’un rigorós treball documental per tractar de vestir els escenaris i els protagonistes del període més important de la nostra història; un ingent esforç per reconstruir els castells i els paisatges de la Muntanya a mitjan segle XIII, per ambientar l’armament, les eines, els costums i el dia a dia d’una època convulsa.

El visir al-Azraq fou, sense cap ombra de dubte, l’enemic més astut que desafià Jaume I. Ho reconeix el mateix rei en la seua crònica, i així ho corroboren també els més de quinze anys que el Conqueridor tardà a foragitar-lo de la Muntanya, la seua terra. Tan ferotge fou la defensa que els andalusins feren del territori que fins i tot la vida del Conqueridor quedà en mans de la Providència quan al-Azraq i els seus homes l’emboscaren una nit, mentre cavalcava al castell de Rugat. Conspiracions, batalles, paranys, setges, assalts, revoltes, celades, treves, escaramusses, traïcions, cavalcades i un pacte signat i trencat per la força marcarien a foc una relació que acabaria amb el valent sarraí traït a colp de suborn, exiliat per a sempre dels que foren els seus dominis. O això semblava perquè, tot i els díhuit anys de desterrament, els destins de visir i rei encara s’haurien de creuar, heroicament, a les portes de la mort.

Al-Azraq. El malson de Jaume I és una novel·la gràfica que recrea els darrers anys d’al-Àndalus oriental, els escenaris de la Muntanya on musulmans i cristians dirimiren les seues diferències.

Amb el propòsit de reinterpretar la invasió feudal de la Muntanya, Al-Azraq. El malson de Jaume I enarbora l’estendard de la mitja lluna i concedeix la paraula al vençut perquè el relat fluïsca en primera persona, lliure, directe, visceral, per boca de qui patí en la seua carn el genocidi andalusí del Conqueridor.

La croada valenciana de Jaume I com mai no te l’han contada, ara també il·lustrada.

Daniel Olmo (Alcoi, 1973) és dissenyador i il·lustrador, llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Sant Carles. Estudia anatomia artística a l’Accademia di Belle Arti di Venezia durant els cursos 1995-97 i 1997-98 amb el Programa ERASMUS i amb el Programa del Ministeri d’Assumptes Exteriors, respectivament.

Amb més de 20 anys d’experiència, ha realitzat treballs de diferent caire dins del món plàstic i s’ha especialitzat en el sector del disseny i la il·lustració. La seua passió per la música l’ha portat a col·laborar des dels seus inicis professionals amb el grup de cançó VerdCel. Fruit d’aquesta relació han nascut tota una sèrie de treballs i publicacions on s’han combinat diferents disciplines com ara el còmic, la il·lustració i el vídeo: PaisViatge, Sàmara, Petjades, Els dies del saurí, Argilaga, De plantes talaies i cims, o la novel·la gràfica Bifocal.

Ha publicat diferents treballs d’il·lustració i còmic amb l’Editorial Bromera, Edicions 96 i Sembra Edicions. Des del 2016 realitza les portades i la maquetació de la revista SAÓ de manera periòdica.

Just I. Sellés (Beniarrés, 1969) és enginyer d’obres públiques i màster en enginyeria marítima, professió que abandonà l’any 2008 per dedicar tot el seu temps i esforç a l’escriptura.

En l’any 2009 es proclamà finalista del premi Azorín de novel·la i ja des d’aleshores treballà en un projecte literari ambiciós i apassionant que l’any 2014 el portà a publicar la seua primera novel·la històrica: Al-Azraq el Blau. Crònica de la conquesta de La Muntanya, que és l’obra que ha inspirat la il·lustració d’esta novel·la gràfica.

Recentment ha publicat la novel·la històrica Amira. L’última flor de La Muntanya (2019), un altre projecte literari ambientat en els territoris diànics, una obra on la història i la llegenda caminen de la mà. És l’autor també dels foto-llibres Al-Azraq. El visir que somiava la Muntanya (2015), Diània. Terra nostra (2017) i Diània. Paisatges costaners (2021).